El tacagn – Di Cornelio Galas
La poesia della domenica: «Mai na volta che l'offrissa en cafè…»
Mai na volta che l'offrissa en cafè «Ostrega no som nà al bancomat stamatina: paga ti, valà.» L'istess coi zigareti «Dame na gheba che dopo vago al tabachim e te la rendo.» Sì, el mes del miga, l'am del mai. Quando gh'era le vecie gabine del telefono t'el vedevi nar denter e schizar botoni nel caso vegnis for getoni desmentegai. Al supermercà co le borse vecie de plastica semper le stesse: «No ghe dago monea per quele de carta che se sbrega subit.» El sparmieva anca sul vestir. La festa el meteva el completo da spos che gaveva regalà el vedovo del piano de sora. Po' via con quel che 'l troveva ne l'armar. | gvfr | Soto le sole dele scarpe en par de ceroti (anca quei usai) per tegnir bota ai busi. E zà prima de la crisi nol neva en banca. Tut soto el materas dove ghera ancora tante lire. «Cambiele Bepi, che prest no le val pu gnent.» Ma lu: «Te verai che prima o dopo vei comode anche queste.» El viveva come 'n barbom anca se, da sol l'avria podù zamai comprarse do condomini. Prima de morir el gà dit a so neò: «Popo, per piazer, fa domanda en Comun per le spese del funeral.» Par che ades el sia en Purgatori E che 'l diga semper le stesse parole: «Feme far en colp da le me bande, che gavria en capital da portar su. Ah, per piazer presteme en getóm…» |
---|---|---|
© Riproduzione riservata