El tacagn – Di Cornelio Galas

La poesia della domenica: «Mai na volta che l'offrissa en cafè…»

Mai na volta
che l'offrissa en cafè
«Ostrega no som
nà al bancomat
stamatina:
paga ti, valà.»
 
L'istess coi zigareti
«Dame na gheba
che dopo vago
al tabachim
e te la rendo.»
Sì, el mes del miga,
l'am del mai.
 
Quando gh'era
le vecie gabine
del telefono
t'el vedevi nar denter
e schizar botoni
nel caso vegnis for
getoni desmentegai.
 
Al supermercà
co le borse vecie
de plastica
semper le stesse:
«No ghe dago monea
per quele de carta
che se sbrega subit.»
 
El sparmieva anca
sul vestir.
La festa el meteva
el completo da spos
che gaveva regalà
el vedovo
del piano de sora.

Po' via con quel
che 'l troveva
ne l'armar.


gvfr     Soto le sole
dele scarpe
en par de ceroti
(anca quei usai)
per tegnir bota
ai busi.

E zà prima de la crisi
nol neva en banca.
Tut soto el materas
dove ghera ancora
tante lire.
«Cambiele Bepi,
che prest no
le val pu gnent.»
Ma lu:
«Te verai che prima
o dopo vei comode
anche queste.»
 
El viveva come 'n barbom
anca se, da sol
l'avria podù zamai
comprarse
do condomini.
 
Prima de morir
el gà dit a so neò:
«Popo, per piazer,
fa domanda
en Comun
per le spese
del funeral.»
 
Par che ades
el sia en Purgatori
E che 'l diga
semper le stesse parole:
«Feme far en colp
da le me bande,
che gavria en capital
da portar su.
Ah, per piazer
presteme en getóm…»